Antconc, una breu valoració

Algunes coses que cal tenir en compte respecte del programa Antconc. El programa ens dóna freqüències de mots o grups de mots predominants en un discurs, fins i tot contextos d’aparició, sempre dins uns límits. Per tant, el programa només ens dóna un punt de partida, indicis sobre mots i elements d’estudi que han de ser ampliats amb altres investigacions paral·leles. Per exemple, en el meu treball he destacat el mot “black” (48 vegades) i els equivalents en català: negre, negra, negres amb cap ocurrència. Aquestes freqüències per si soles ens donen informació, indicis i senyals, però no ens serveixen com a únics elements comparatius. Si volem entendre el seu significat, cal entendre el context en un sentit ampli, en un sentit cultural, polític i social i tenir en compte altres paràmetres que ens ajudin a completar l’equació del significat. En cas contrari, correm el risc d’extreure conclusions precipitades i errònies. Segons les dades i mostres extretes dels dos blogs podríem pensar, per exemple, que al Estats Units hi ha un problema de racisme que no existeix a Catalunya o podríem arribar a la conclusió  que a Catalunya existeix però que no és motiu de preocupació, si més no, de moment. Evidentment, això no és així. Una anàlisi comparativa com la que he esbossat en el meu treball, reclamaria coneixements i estudis sobre la mateixa problemàtica tant dins la societat catalana com en l’estatunidenca, és a dir, conèixer les dues realitat per tal de situar les mostres i les conclusions en el context adequat. En el cas del blog dels EUA, per exemple, els indicis ens indiquen que algunes de les preocupacions importants dels grups feministes estan relacionades amb identitats sexuals i de gènere com demostra el fet que el mot “trans” (18 vegades) i “transgender women” (4) o qüestions de drets civils que es pot deduir dels grups “black women”/”white women” i el mot “rights” que també apareix amb molta freqüència.

En definitiva, Antconc és una gran eina però no ens farà la tasca analítica, la qual dependrà de l’investigador i del coneixement del context, fins i tot de les mostres i el moment, d’on s’han extret les dades. No es podem extreure conclusions vàlides partint d’un punt de vista relatiu i unes dades extretes del context, pensant que només hi ha una realitat en lloc de multituds de realitats, ja que això ens impediria copsar el perquè de tot plegat.