Prova

lhbsdlh

Antconc, una breu valoració

Algunes coses que cal tenir en compte respecte del programa Antconc. El programa ens dóna freqüències de mots o grups de mots predominants en un discurs, fins i tot contextos d’aparició, sempre dins uns límits. Per tant, el programa només ens dóna un punt de partida, indicis sobre mots i elements d’estudi que han de ser ampliats amb altres investigacions paral·leles. Per exemple, en el meu treball he destacat el mot “black” (48 vegades) i els equivalents en català: negre, negra, negres amb cap ocurrència. Aquestes freqüències per si soles ens donen informació, indicis i senyals, però no ens serveixen com a únics elements comparatius. Si volem entendre el seu significat, cal entendre el context en un sentit ampli, en un sentit cultural, polític i social i tenir en compte altres paràmetres que ens ajudin a completar l’equació del significat. En cas contrari, correm el risc d’extreure conclusions precipitades i errònies. Segons les dades i mostres extretes dels dos blogs podríem pensar, per exemple, que al Estats Units hi ha un problema de racisme que no existeix a Catalunya o podríem arribar a la conclusió  que a Catalunya existeix però que no és motiu de preocupació, si més no, de moment. Evidentment, això no és així. Una anàlisi comparativa com la que he esbossat en el meu treball, reclamaria coneixements i estudis sobre la mateixa problemàtica tant dins la societat catalana com en l’estatunidenca, és a dir, conèixer les dues realitat per tal de situar les mostres i les conclusions en el context adequat. En el cas del blog dels EUA, per exemple, els indicis ens indiquen que algunes de les preocupacions importants dels grups feministes estan relacionades amb identitats sexuals i de gènere com demostra el fet que el mot “trans” (18 vegades) i “transgender women” (4) o qüestions de drets civils que es pot deduir dels grups “black women”/”white women” i el mot “rights” que també apareix amb molta freqüència.

En definitiva, Antconc és una gran eina però no ens farà la tasca analítica, la qual dependrà de l’investigador i del coneixement del context, fins i tot de les mostres i el moment, d’on s’han extret les dades. No es podem extreure conclusions vàlides partint d’un punt de vista relatiu i unes dades extretes del context, pensant que només hi ha una realitat en lloc de multituds de realitats, ja que això ens impediria copsar el perquè de tot plegat.

Anàlisi lexicomètrica i comparativa de dos blogs feministes: un en català, l’altre en anglès.

En aquest treball farem una anàlisi lexicomètrica de dos blogs feministes. Un blog en català “Feminisme crític. El blog de l’observatori IQ” i l’altre un blog  de Portland en anglès anomenat “Bitch Media“. En total analitzarem 28 entrades, 18 del blog en català i 10 del blog en anglès. Hem agrupat les entrades de cada blog, de manera que tenim dos corpus d’entrdades, un pel blog en català i l’altre pel blog en anglès. Per fer-ho utilitzarem el programa Antconc que ens permet calcular la freqüència d’aparició del mots, la concordança (analitzar la paraula en el context on apareix i la distribució de les ocurrències). També és interessant la funció “Clusters/N-Grams”, que permet analitzar les ocurrències de grups de paraules. Per exemple, en la nostra anàlisi el grup (dones+adjectiu) ens dona els següents resultats: “dones assassinades” apareix 4 vegades. És el grup de dos mots significatius relacionats amb el mot “dones” que apareix amb més freqüència. Dones joves, dones refugiades o dones treballadores apareixen 2 vegades cadascun. En el cas de blog en anglès hem cercat l’equivalent “women”, però li hem dit a Antconc que el grup de coincidència fos a la dreta (adjectiu+women), ja que en anglès l’adjectiu va primer que el nom. Els resultats: trans women (18 vegades), Black women (9) o white (7). Aquestes dades ens poden donar uns primers indicis de quins són els problemes que centren les activitats dels dos blogs.

Aquest treball està fet amb Word, el qual permet manejar i adjuntar documents de text. Qui vulgui consultar la versió completa del treball ho pot fer en aquest enllaç: Anàlisi lexicomètrica (cal descarregar el document i obrir-lo amb Word per tal de poder veure els documents de txt adjunts)

Feta aquesta breu introducció anem a exposar les primeres dades.

Primeres dades[1]

types i tokens sense ”stopwords”  (taula 1):

Com que les dues mostres tenen una mida diferent alhora d’analitzar les paraules calcularem la freqüència absoluta i la relativa. D’altra banda, hem descarregat les llistes corresponents d’”stopwords” pel català i l’anglès per tal d’eliminar els tokens que no ens serviran per a l’anàlisi.

types i tokens amb stopwords (taula 2):

La freqüència absoluta dels tokens no variarà en els dos casos (amb stopwords o sense), mentre que la freqüència relativa serà diferent en funció de si la calculem a partir dels mots significatius o no. En aquest cas, hem decidit calcular la freqüència relativa tenint en compte l’”stopwords” (taula 2).

Procedirem de la següent manera. Crearem una llista de paraules amb la freqüència absoluta. La freqüència de cada mot de la llista podrà ser comparada amb el seu equivalent en l’altra llengua. Per exemple, “dones” apareix 297 vegades, i el seu equivalent en anglès “women” 133. Això ens dóna els valor absoluts dels mots, però no els relatius. Per a poder comparar-los cal calcular la freqüència relativa:

Freq. Absol.  / nº tokens

Exemple 1: a partir del total dels tokens

dones: 297/26566= 0,011

“women”: 133/21515= 0,006

Exemple 2: a partir dels tokens amb significat

dones: 297/11750= 0,025

“women”: 133/8548= 0,015

D’aquí ja en podem extreure una mica d’informació. El blog en català el mot “dones té una freqüència relativa més alta que l’estatunidenc. Això por ser perquè el blog català està més centrat en les dones com a col·lectiu, que no pas el dels Estats Units o que el blog en anglès, malgrat ser feminista, diversifica més els temes i, per tant, no se centra tant en les dones com a grup.

Llista de freqüències absolutes:

Com ja hem pogut veure els 10 mots amb més freqüència absoluta són: dones (297), homes (169), women (133), people (131), abortion (103), gènere (85), violència (77), feminist (68), feminism (60), persones (54).

A les següents taules recollim els mots que ens interessen en funció de la freqüència absoluta i relativa. Hem descartat alguns mots, com “temps” que en principi no ens aportaven informació rellevant per al nostre objectiu. És a dir, hem seleccionat els mots que ens interessaven des del punt de vista del feminisme i l’activisme per a poder comparar les tendències dels dos blogs.

Freqüència absoluta i relativa sense stopword

Freqüència absoluta i relativa amb stopword

En aquesta taula podem comprovar, com ja hem dit, que el mot dones/women té més incidència en el blog català. El mateix passa amb el mot homes/men el qual té una freqüència relativa de 0,014 en el blog català (169 ocurrències), mentre que el blog de Portland la freqüència relativa és de 0,001 (11 ocurrències). Això ens indica que la dialèctica dones/homes és molt més accentuada en el blog català que no pas en el de Portland.

Anem ara a analitzar la distribució dels mots dones/women. Per això anem a “concordance plot” i cerquem els dos mots:

                                       dones                                                   women

Podem comprovar que la distribució dels dos mots és bastant regular, sobretot en el blog català, amb una important concentració al final de la mostra, com també passa, encara que menys important a la mostra del blog de Portland. Això ens indica que algunes entrades estan exposant molt clarament la problemàtica de les dones/women en plural. Per a tenir més informació caldria analitzar les entrades per separat, però això excediria els objectius d’aquest treball.

Un altre mot interessant és Black que apareix 48 vegades, mentre que els seus equivalents en català negre, negra o negres no tenen cap ocurrència.

Donem una ullada a la distribució del mot “Black”. Comprovem que l’aparició del mot és concentra a al centre del corpus, fet que ens indica que el mot està concentrat en una o dues entrades de la nostra mostra. Això sembla indicar que el tema racial és molt present en el blog de Portland, fet que ja es fa evident quan entrem al blog. Fins i tot, podríem deduir que és un tema molt important als Estats Units i que l’activisme feminista aglutina moltes altres reivindicacions i drets socials. Això és pot constatar també en l’ocurrència del mot “rights” que apareix en 38 ocasions i en català 15.

Tanmateix, el mot Black per si sol ens diu poca cosa, tot i que ja ens dóna una idea e quins temes preocupen als articulistes del blog. Si volem analitzar el context on apareix aquest mot per tal de tenir informació rellevant cal anar a “Concordance”.

Podem comprovar que el mot “Black” va acompanyat sovint de “woman”, “women”, “people”. D’altres de mots com resistance o derivats de “power”.

“Black women”: 9 vegades; “Black woman”: 3 vegades; “Black people”: 8 vegades.

Podem deduir que el sentit de col·lectiu és bastant fort, ja en 16 ocasions el mot “Black” va seguit d’una paraula que fa referència al col·lectiu: women (plural), people. Altres mots, com power o resistance indiquen lluita i resistència.

Afinem una mica més el context anant a “Clusters/n-grams” i li diem que analitzi les paraules que acompanyen el mot “Black” tant a la dreta com a l’esquerra.

Els grups de dues paraules amb “Black a l’esquerra són els que hem indicat suara (Black women, etc.). En els grups de dues paraules amb “Black” a la dreta apareixen expressions com “abuses black”, “against black” o “violence black”.

A partir d’aquí podem analitzar qüestions relacionades amb la violència fent ús de mots com: violència/violence; assassinades/kill; mortes/die, etc.

En el blog català el mot dones apareix relacionat amb el mot “assassinades” en cinc ocasions, mentre que mortes apareix en 4 ocasions. En tot cas, el mot que es repeteix en més ocasions és “violència” (77 ocurrències) de les quals 21 vegades constitueix el grup “violència masclista” (21 ocurrències).

En el blog de Portland mots com “killed”, “death”, “murdered”, etc. semblen tenir menys incidència: “killed” (5), “death” (6) i “murdered” i “homicides” (1). El mot “violence” arriba a les 13 ocurrències, mostrant una important diferència tant absoluta com relativa respecte del blog català. Violència té una freqüència relativa de 0,006, mentre que violence de 0,001, és a dir, 6 vegades menys. Interpretar aquestes dades es fa difícil sense tenir més informació de conjunt de les dues societats. El concepte “violència masclista” és molt important en el blog català, un concepte que no apareix al blog Bitch Media.

En canvi el mot “Thrump” apareix fins a 24 vegades al blog Bitch Media. Si analitzem el context podem comprovar que Trump i la seva administració s’han convertit en un motiu de lluita afegit. També resulta interessant comprovar que el mot “Catalunya” té una ocurrència de 27 vegades, mentre que “United States” de 12. Això sembla indicar que el referent territorial és més accentuat en el cas de Catalunya. De totes maneres, com ja hem dit, cal prendre aquestes consideracions amb cautela, ja que depenen de molts factors, com per exemple el fet que “country” apareix fins a 23 i “our country” 3 vegades; “país” 12 i “nostre país” 5 vegades. El possessiu sembla indicar un sentit de pertinència més acusat en el cas català (seguim sense tenir prou context, ja que sense una lectura amplia dels articles és difícil saber a quin país es refereixen).

Conclusions

Les dades que es poden extreure dels diferents corpus són molt variades i sovint dependran dels objectius de la nostra anàlisi, és a dir, quins són els factors que ens interessen en cada moment. En aquest breu treball ens hem limitat a uns pocs factors, atès que un estudi en profunditat necessita d’altres dades significatives que el programa Antconc no pot proporcionar. D’altra banda, l’anàlisi de dos blogs escrits en llengües diferents i pertanyents a dues realitats relativament també diferents, reclama un estudi més aprofundit d’aquestes dues realitats per tal de no caure en la superficialitat de les dades aportades per Antconc. Una anàlisi d’aquesta magnitud sobrepassa els objectius d’aquest treball. Per això ens hem limitat a valorar superficialment algunes dades, com la freqüència de determinats mots per establir una taula comparativa que ens permetés constatar possibles diferències entre dos blogs feministes que, en principi, haurien de compartir una línia d’anàlisi de la realitat feminista.

El blog “Bitch Media” (en realitat és un conjunt de blogs)

Sempre tenint en compte que l’anàlisi, com hem dit, no pot passar d’unes valoracions superficials, podem dir que el blog dels Estats Units en anglès diversifica més la temàtica, és a dir, no només se centra en qüestions feministes pròpiament dites, sinó que el racisme hi té un paper molt important, sobretot pel que fa al tema dels negres dins la societat americana. Una altre qüestió rellevant per al blog estatunidenc és el dret de les dones a  l’avortament, una qüestió que cal analitzar dins la complexa societat americana on no tots els estats es regeixen per les mateixes lleis. Enllacem una notícia del diari Ara sobre la qüestió de l’avortament als Estats Units http://www.ara.cat/internacional/Suprem-EUA-lavortament-derogant-Texas_0_1603039864.html que serveix per a il·lustrar la lluita en la defensa del dret a l’avortament. No és estrany que la lluita per la igualtat social i de les dones vagi acompanyat del mot “rights” (en plural), fins a 38 vegades o “law” (24) i “laws” (11). Sembla evident que la lluita passa per la constitució de lleis que salvaguardin els drets de les dones i els col·lectius dins el conjunt de la societat estatunidenca.

El blog “Feminisme crític”

En el blog català, com hem dit, destaca la dialèctica dels mots “dones”/”homes” que dona la impressió que no s’ha produït una veritable emancipació del moviment feminista del mot “home”. Si haguéssim de fer ús de la teoria del marc mental de Lakoff podríem dir que existeix la necessitat d’evocar el marc conceptual “home/homes” o “masclista/masclistes”. És difícil fer valoracions sobre aquesta qüestió, ja que sense un coneixement profund del moviment la impressió és que el feminisme encara gira al voltant d’un referent: els “homes”. Com diu Lakoff cada vegada que pronuncies un mot, encara que sigui per a negar-lo, l’estàs evocant. Dit d’una altra manera, sembla que el feminisme no pot prescindir d’aquest marc mental o, i més no, no ha sabut canviar-lo. D’altra banda, a diferència del blog estatunidenc el blog català diversifica menys la temàtica i sembla que estar molt centrat en la problemàtica de les dones, gènere i violència (masclista). L’aparició dels mots igualtat (22 vegades) i desigualtats (23), juntament amb el marcat caràcter feminista des blogs indiquen una reivindicació dels drets de les dones, no només en l’àmbit de la llei, sinó també en l’àmbit social, és a dir, en el dia a dia. Que no n’hi prou amb les lleis, sinó que cal consciència social d’igualtat podria ser una de les conclusions del blog català.

Valoració de conjunt

Una breu anàlisi de conjunt ens indica que el terme dones/women és el més freqüent amb un total de 430 incidències i que mots com work/treball (amb 37 i 36 incidències, total 73) ocupen un espai relativament important en els discursos dels dos blogs, així com vida/life amb un total de 61 aparicions. La parella violència/violence és emprada en 90 ocasions, fet que indica la importància d’aquest factor. Finalment, l’ús dels mots autorreferencials com feminism-feminist-feminists són molt acusats en el blog estatunidenc amb un total 163 (0,019 de freqüència relativa), mentre que en al cas català és de 31 (0,002 de freqüència relativa), donant un total de 194 ocurrències. Això ens indica que l’autoafirmació com a grup és molt important pel feminisme, molt marcat, en el cas del blog Bitch Media.

————————————————————————————————————————————

[1] En lloc de fer captures de la pantalla, que només permeten veure un fragment del llistat, he extret els resultats en un fitxer de text. Això es pot fer dins Antconc anant a File i save output to text file. Per a obrir el text adjunt en el document Word cal posar-se damunt el document adjunt, pitjar botó de la dreta del ratolí, objecte empaquetador del Shell i activar contingut.

S’embolica la troca: marcs mentals, llenguatge i pensament. Tot és u!?

Aquesta entrada serà una mica embolicada. Quan l’he començada no semblava que arribes a ser-ho tant, però, com ja sabeu, el nostre cervell hipertextuals divaga i va donant salts estranys entre conceptes fins que aconsegueix “fer” quadrar el cercle i proporcionar-nos “la visió d’una realitat”, una realitat que només existeix, precisament, en virtut d’aquest marc mental i els pensament que hi encaixen i el llenguatge que el verbalitza i l’evoca.

Aquesta imatge simbolitza un marc mental. És una finestra de casa meva, la qual encaixa, com les idees, dins un marc (un bastiment) que la sustenta. Nota: la foto l’he feta jo, però no és meva, és de l’hipertext. Qui en vulgui fer ús ho pot fer lliurament, sense mencions ni res que se li assembli.

Lakoff ens diu que el marcs mentals determinen la manera de veure el món. Per tant, per a canviar la manera de veure el món cal canviar el marc o els marcs, és a dir, cal canviar tots els bastiments de tota la casa. Però, no n’hi ha prou de canviar els marcs, cal conèixer-los i dominar-los. Dominar un marc mental implica conèixer bé els mecanismes que l’activen, és a dir, el llenguatge capaç d’evocar-lo i fer-lo emergir de l’inconscient. Llavors, per a canviar la manera de veure el món cal canviar de marc i de llenguatge, que com sabem també determina la manera de veure el món. Podem començar a concloure que els marcs mentals, que són estructures de pensament profundes, i el llenguatge són u, o que mantenen una relació indissociable. Lakoff també ens diu que primer hi ha les idees i que el llenguatge les transmet, les verbalitza. Ens trobem de nou en l’etern debat de l’ou i la gallina, perquè sense la verbalització, sense el llenguatge, no hi ha idees ni canvi de marc mental. Les idees i es marcs sense el llenguatge són com el soroll o no d’un arbre que cau o no  a Mart (me n’he anat lluny), el qual no existeix perquè simplement no el sabem.

Més endavant ens diu que quan creiem que ens manquen les paraules per expressar les idees, en realitat el que ens manca són les idees. És clar, sense idees no hi llenguatge i sense llenguatge no hi ha idees per evocar. Si hi ha idees hi ha llenguatge i ambdós són el reflex dels marcs mentals el qual no pot existir sense les idees i el llenguatge.

Tot és u.

Entrada no apta per a hipertextuals convençuts. No sóc crític amb les noves tecnologies, sóc crític amb el discurs al voltant de les noves tecnologies.

D’un temps ençà s’ha articulat un nou discurs, ara al voltant de les noves tecnologies i els seus beneficis. No discutirem aquí les bondats de les noves tecnologies, que són moltes, sinó el discurs que les converteix en el nou Sant Greal.

Res d’això és nou! Tots sabem que totes les coses d’aquesta nostra vida van envoltades de discursos. Si volem vendre alarmes, caldrà que les emboliquem amb el discurs de la por: “Els índex de robatoris han pujat alarmantment”, però no us preocupeu que nosaltres tenim la solució ‘Alarmes la Gotera. Estigui segur a casa seva’”. També el discurs de la ciència ha vingut a substituir gairebé el discurs religiós: “Si vols gaudir de bona salut no cal que vagis a pregar, els nostres iogurts amb bífidus actiu, omega i una mica d’oli de bacallà et permetrà gaudir d’una salut que ni el Samsó. Seràs el més fort de la classe!”. És clar, les alarmes no són dolentes, sobretot si realment et fan falta, com tampoc ho és la ciència, sinó l’ús del discurs que d’ella se’n fa.

Tinc la impressió que al voltant de les noves tecnologies s’ha construït un discurs semblant, a partir del qual si no t’adaptes a elles ja et pots considerar un desfasat i donar-te per amortitzat.

Ell vell paradigma era limitat, lineal, autorial. Cal que siguis un lliurepensador hipertextual!, ens diuen. Amb l’hipertext, en canvi, campi qui pugui! Això és Xauxa! Oh! Encara llegeixes llibres impresos? Deus ser un inadaptat, una relíquia de la vella escola! Modernitza’t! No siguis lineal ni seqüencial! Fes-te multilineal i multiseqüencial! Fes-te hipertextual, obre un blog, fes-te de Tuiter i Facebook, d’Instagram, i fes-ho tot alhora, com el bons!

Insisteixo, les noves tecnologies són una gran cosa, una cosa magnífica. Discrepo, però d’aquest discurs que s’ha creat i que s’ha convertit en un nou marc mental que en el futur, potser, caldrà canviar.

Els marcs conceptuals: del “pare estricte” al “fill rebel i desobedient” (II)

A la darrera entrada parlava del marc conceptual del “pare estricte”, el qual condiciona, sempre segons Lakoff la manera de veure el món. Aquest marc seria el que predominaria als EEUU entre els conservadors, és a dir, els Republicans. Contraposat, en certa manera, a aquest marc, hi hauria el del “pare protector”, el qual predominaria entre els progressistes, és a dir, els Demòcrates. És clar, ens diu Lakoff,  que les coses no són o blanques o negres, sinó que diferents marcs mentals poden conviure en la ment de l’individu. Això vol dir que els diferents marcs són presents en les nostres estructures de pensament però que la manera com pensem i actuem respon al marc mental predominant.

Seguint amb el paral·lelisme de l’entrada anterior entre el vell paradigma del llibre imprès, i les formes de pensament que li eren pròpies, i el nou paradigma hipertextual, on les estructures de pensament semblen estar canviant per tal d’adaptar-se a aquesta nova realitat, podem dir que l’hipertext és com el fill rebel i desobedient que es nega a seguir el camí marcat per la linealitat i desobeint l’autoritat de l’autor decideix explorar els seus propis destins.

 

El fill rebel i desobedientment hipertextual s’embarca per navegar constantment entre un mar conceptual lliure de tiranies aparents. Dic aparent, perquè tot està condicionat, fins i tot l’hipertext, pels nostres marcs mentals, producte de les nostres experiències, la nostra societat, del mateix hipertext i molts altres factors difícils de controlar i que acaben configurant un nou filtre mental. L‘hipertext difícilment podrà eliminar els marcs mentals existents (almenys a curt termini), però si que pot obrir el ventall de possibilitats, diversificar els marcs mentals, refondre’ls i oferir, potser, noves maneres de veure el món, més matisades, més laxes i menys estrictes i unidireccionals.

Els marcs conceptuals: del “pare estricte” al “fill rebel i desobedient” (I)

Que ningú s’alarmi! En aquesta entrada no pretenc, malgrat que pugui semblar-ho, desplegar cap conflicte familiar i intergeneracional. La idea és fer una breu reflexió sobre marcs mentals i fer paral·lelismes entre vells i nous paradigmes. Lakoff ens assenyalarà el camí. Res de profunditat filosòfica o lingüística, sinó unes pinzellades superficials de caràcter hipertextual. No penseu en elefants ni en fragments hipertextuals.

“Frames are mental structures that shape the way we see the world” (Lakoff)

Lakoff ens diu que els marcs conceptuals són estructures que habiten el nostre inconscient. Viuen a l’ombra, amagats profundament però amb la capacitat de construir realitats (relatives) i, per tant, maneres de veure el món. Un marc mental és, doncs, una estructura que filtra els fets per tal que només passin aquells s’ajustin al marc mental. Si els fets no encaixen dins el marc són desestimats i rebutjats.

Tot seguit ens diu, que podem detectar els marcs a través del llenguatge. El llenguatge evoca el marc, sigui per afirmar-lo o per negar-lo. És evident que la relació entre els marcs conceptuals i el llenguatge són tan estrets que un reclama l’altre, de la mateixa manera que també ho és la relació entre el llenguatge i el pensament. Fet i fet, els marcs mentals són estructures de pensament, són idees que han anat solidificant en el fons del nostre inconscient, des d’on vigilen i dictaminen que és vàlid i que no, quins fets encaixen i quins no en la seva realitat.[1]

Un dels marcs conceptuals a què fa referència Lakoff és el del “pare estricte”. Arribats a aquest punt ens veiem amb cor de fer un paral·lelisme entre el marc mental del “pare estricte” i el vell paradigma del llibre imprès, on l’autor era el “pare” que vetllava pel significat del text. L’autor-pare era l’autoritat que evocava els marcs a través del text, és a dir, a través d’un text lineal i amb un únic significat i que, per tant, dirigia les formes de pensament en una sola direcció.

Amb l’arribada de les noves tecnologies… (continuarà 🙂

 

[1] George Lakoff. Don’t  think of an elephant!

 

Blogs, bicicletes i cintes de colors

Aprofito que acabo de fer un breu treball en anglès sobre blogs i narcisisme per deixar anar en aquest espai alguns pensaments respecte d’aquesta qüestió. Segons The Statistics Portal el mes d’abril de 2017 el número de blogs ha superat ja els 345 milions a tot el món. Dins aquesta estadística no sabem si hi són inclosos tots els blogs, especialment els blogs els xinesos, que, tal com es desprèn de les paraules de Meritxell Martí Orriols, són una mica esquívols a les indexacions. En qualsevol cas, caldrà preguntar-se el perquè de la creació constant de blogs.

És evident que motius per obrir un blog i, sobretot, per mantenir-lo, n’hi poden haver molts i poden ser variats, tants com tipus de blogs hi ha, potser. Amb tot, crec que el component narcisista i egocentrista, juntament amb l’exhibicionista, són element necessaris per a la supervivència del blog. Un blog és una mena d’eina d’autocomplaença retroalimentada a través dels altres. El mirall de Narcís és el blog i el reflex ens el retornen els altres.

En aquest mateix sentit, s’expressa l’especialista en mitjans de comunicació Geert Lovink, segons el qual obrir un blog és com posar cintes de colors al manillar de la bicicleta per tal de distingir-se dels altres. Fer-se notar, cridar l’atenció i, sobretot, notar que ens noten i ser conscients que ens paren atenció. Fer un tweet i que no te’l repiulin, pot passar, però que no te’n repiulin cap pot ser una sacsejada en tota regla al nostre narcisisme, el qual no suporta ser ignorat ni per un mateix ni pels altres.

Tots necessitem, d’alguna manera, sentir que els nostres pensaments interessen a la resta del món. Necessitem sentir, almenys per uns moments, que estem connectats a un món cada cop més globalitzat, però cada cop més alienador. El blocaire, doncs, vol sentir que és part d’aquest món i que el món no només el sent, sinó que també l’escolta. De fet, un blog que no es capaç de retroalimentar-se des de fora, que no rep la seva dosi de visites i comentaris, possiblement serà víctima d’un progressiu llanguiment que el portarà a la mort per inanició.

És evident que component narcisista, que des del meu punt de vista és necessari per al funcionament dels blogs, no és un element exclusiu dels blogs, sinó que impregna moltes manifestacions de la vida. Els blogs, però, per la seva facilitat i capacitat d’arribar arreu s’ha convertit en el nou paradigma del narcisisme del segle XXI.

Si se’m permet l’acudit: “Espero amb candeletes la meva dosi de retroalimentació narcisista” 🙂

Nosaltres som hipertextuals. Nosaltres som l’hipertext.

Després de donar moltes voltes a la qüestió del paradigma lineal i el paradigma hipertextual, en repenjo en els mots de Manuel Castells de La galàxia hipertextual, per assenyalar que potser ens equivoquem si pensem en l’hipertext com un objecte material de la realitat, és a dir, com un objecte autònom, com una realitat que pot existir fora de les nostres ments. Agafo ara uns mots del lingüista Juan Carlos Moreno, el qual assenyala que la llengua no existeix com un objecte tangible de la realitat. Dit d’una altra manera, la llengua hi és, però només existeix pels actes de parla. Per exemplificar-ho utilitza la següent metàfora: “la llengua és com una bicicleta que només existeix quan pedalem”. Per tant, la llengua, o si es vol, el llenguatge, no és un instrument de la realitat material, sinó un constant procés de creació.

En aquest mateix sentit, Castells assenyala que l’hipertext som nosaltres i fora de nosaltres no pot existir. És clar, llavors l’hipertext no és un conjunt de nodes i enllaços d’una entitat material autònoma a la nostra pròpia existència, sinó un procés de creació que neix pels actes de navegació (o de “pedalació”). Les rutes, les nostres rutes, no existeixen fins que no comencem a navegar i deixen d’existir quan deixem de fer-ho. Tota ruta de navegació i, per tant, d’hipertextualització, és un procés de creació i dissolució constant.

Una pluja d’idees hipertextuals

He passat les darreres setmanes donant voltes a la qüestió de l’hipertext i nosaltres. Per tant, en aquesta entrada no desenvoluparé la temàtica, sinó que em limitaré a plantejar preguntes sobre l’hipertextualitat, com per exemple, on és l’hipertext? Pot ser la tecnologia hipertextual per ella mateixa? Por existir l’hipertext fora de nosaltres? Si ara som hipertextuals, és perquè sempre hem estat hipertextuals, fins i tot, en època del paradigma lineal. Llavors, si les nostres ments sempre han estat hipertextuals, què ha canviat? La lectura d’un llibre tradicional (analògic i lineal (?)), no implica la participació de la nostra hipertextualitat? Qualsevol tipus de lectura, fins i tot, la lineal, no implica activar els nostres nodes interns i sobrevolar el text per pouar dins les nostres vivències? No és hipertextual la nostra capacitat d’associar idees, de fer volar la imaginació, de relacionar les nostres experiències amb les múltiples possibilitats i incerteses de futur?

No crec que la lectura d’un llibre analògic ens faci menys hipertextuals. No serà que el flux d’idees transita més aviat per la xarxa la interna, més íntima (lectura íntima), menys exposada a l’exterior? No és la nostra xarxa interna, espai de trobada entre el jo i la societat,  la que ens permet experimentar emocions amb la lectura i amb la vida? Em torno a fer la pregunta, què ha canviat en els darrers temps, nosaltres o les xarxes de relacions (que de fet no han deixat mai d’existir)?