He passat les darreres setmanes donant voltes a la qüestió de l’hipertext i nosaltres. Per tant, en aquesta entrada no desenvoluparé la temàtica, sinó que em limitaré a plantejar preguntes sobre l’hipertextualitat, com per exemple, on és l’hipertext? Pot ser la tecnologia hipertextual per ella mateixa? Por existir l’hipertext fora de nosaltres? Si ara som hipertextuals, és perquè sempre hem estat hipertextuals, fins i tot, en època del paradigma lineal. Llavors, si les nostres ments sempre han estat hipertextuals, què ha canviat? La lectura d’un llibre tradicional (analògic i lineal (?)), no implica la participació de la nostra hipertextualitat? Qualsevol tipus de lectura, fins i tot, la lineal, no implica activar els nostres nodes interns i sobrevolar el text per pouar dins les nostres vivències? No és hipertextual la nostra capacitat d’associar idees, de fer volar la imaginació, de relacionar les nostres experiències amb les múltiples possibilitats i incerteses de futur?
No crec que la lectura d’un llibre analògic ens faci menys hipertextuals. No serà que el flux d’idees transita més aviat per la xarxa la interna, més íntima (lectura íntima), menys exposada a l’exterior? No és la nostra xarxa interna, espai de trobada entre el jo i la societat, la que ens permet experimentar emocions amb la lectura i amb la vida? Em torno a fer la pregunta, què ha canviat en els darrers temps, nosaltres o les xarxes de relacions (que de fet no han deixat mai d’existir)?
quinoadobalagotera.wordpress.com 
Responen a les teves preguntes puc dir que l’hipertext és troba per tot arreu. Nosaltres som l’hipertext des del moment en què interactuem amb el nostre entorn. Reaccionem davant la naturalesa per mitjà dels seus sistemes o de la nostra societat, amb un pensament propi i enllaçat.
Por existir l’hipertext fora de nosaltres? Si.Allò que ens envolta ens afecta i ens fa interconnectar com si es tractés d’una gran xarxa virtual. Per tant, existeix fora i dins. Som una cadena, ja que sempre les nostres ments sempre han estat hipertextuals.
Certament, avui dia, Internet ens ha canviat la nostra manera de pensar i d’interactuar. Però el que realment ha canviat en els darrers temps, no hem estat nosaltres o les xarxes sinó que hem evolucionat. Nosaltres som l’hipertext fonamental que connecta amb la realitat i el saber cultural.
Crec que, com a societat, hem evolucionat amb una identitat més practica i autònoma. Qualsevol persona, avui pot escriure les seves reflexions dintre d’un blog o penjar les seves fotografies en una xarxa social. Hem creat, dintre d’una societat virtual, la nostra pròpia identitat. Pot ser que sigui més com un “jo” privat i íntim o com un “jo” més mediàtic i social, però no deixa de ser una llibertat per escriure i evolucionar culturalment d’una forma innovadora i revolucionaria.
Alícia Sánchez
M'agradaM'agrada