S’embolica la troca: marcs mentals, llenguatge i pensament. Tot és u!?

Aquesta entrada serà una mica embolicada. Quan l’he començada no semblava que arribes a ser-ho tant, però, com ja sabeu, el nostre cervell hipertextuals divaga i va donant salts estranys entre conceptes fins que aconsegueix “fer” quadrar el cercle i proporcionar-nos “la visió d’una realitat”, una realitat que només existeix, precisament, en virtut d’aquest marc mental i els pensament que hi encaixen i el llenguatge que el verbalitza i l’evoca.

Aquesta imatge simbolitza un marc mental. És una finestra de casa meva, la qual encaixa, com les idees, dins un marc (un bastiment) que la sustenta. Nota: la foto l’he feta jo, però no és meva, és de l’hipertext. Qui en vulgui fer ús ho pot fer lliurament, sense mencions ni res que se li assembli.

Lakoff ens diu que el marcs mentals determinen la manera de veure el món. Per tant, per a canviar la manera de veure el món cal canviar el marc o els marcs, és a dir, cal canviar tots els bastiments de tota la casa. Però, no n’hi ha prou de canviar els marcs, cal conèixer-los i dominar-los. Dominar un marc mental implica conèixer bé els mecanismes que l’activen, és a dir, el llenguatge capaç d’evocar-lo i fer-lo emergir de l’inconscient. Llavors, per a canviar la manera de veure el món cal canviar de marc i de llenguatge, que com sabem també determina la manera de veure el món. Podem començar a concloure que els marcs mentals, que són estructures de pensament profundes, i el llenguatge són u, o que mantenen una relació indissociable. Lakoff també ens diu que primer hi ha les idees i que el llenguatge les transmet, les verbalitza. Ens trobem de nou en l’etern debat de l’ou i la gallina, perquè sense la verbalització, sense el llenguatge, no hi ha idees ni canvi de marc mental. Les idees i es marcs sense el llenguatge són com el soroll o no d’un arbre que cau o no  a Mart (me n’he anat lluny), el qual no existeix perquè simplement no el sabem.

Més endavant ens diu que quan creiem que ens manquen les paraules per expressar les idees, en realitat el que ens manca són les idees. És clar, sense idees no hi llenguatge i sense llenguatge no hi ha idees per evocar. Si hi ha idees hi ha llenguatge i ambdós són el reflex dels marcs mentals el qual no pot existir sense les idees i el llenguatge.

Tot és u.