Els marcs conceptuals: del “pare estricte” al “fill rebel i desobedient” (I)

Que ningú s’alarmi! En aquesta entrada no pretenc, malgrat que pugui semblar-ho, desplegar cap conflicte familiar i intergeneracional. La idea és fer una breu reflexió sobre marcs mentals i fer paral·lelismes entre vells i nous paradigmes. Lakoff ens assenyalarà el camí. Res de profunditat filosòfica o lingüística, sinó unes pinzellades superficials de caràcter hipertextual. No penseu en elefants ni en fragments hipertextuals.

“Frames are mental structures that shape the way we see the world” (Lakoff)

Lakoff ens diu que els marcs conceptuals són estructures que habiten el nostre inconscient. Viuen a l’ombra, amagats profundament però amb la capacitat de construir realitats (relatives) i, per tant, maneres de veure el món. Un marc mental és, doncs, una estructura que filtra els fets per tal que només passin aquells s’ajustin al marc mental. Si els fets no encaixen dins el marc són desestimats i rebutjats.

Tot seguit ens diu, que podem detectar els marcs a través del llenguatge. El llenguatge evoca el marc, sigui per afirmar-lo o per negar-lo. És evident que la relació entre els marcs conceptuals i el llenguatge són tan estrets que un reclama l’altre, de la mateixa manera que també ho és la relació entre el llenguatge i el pensament. Fet i fet, els marcs mentals són estructures de pensament, són idees que han anat solidificant en el fons del nostre inconscient, des d’on vigilen i dictaminen que és vàlid i que no, quins fets encaixen i quins no en la seva realitat.[1]

Un dels marcs conceptuals a què fa referència Lakoff és el del “pare estricte”. Arribats a aquest punt ens veiem amb cor de fer un paral·lelisme entre el marc mental del “pare estricte” i el vell paradigma del llibre imprès, on l’autor era el “pare” que vetllava pel significat del text. L’autor-pare era l’autoritat que evocava els marcs a través del text, és a dir, a través d’un text lineal i amb un únic significat i que, per tant, dirigia les formes de pensament en una sola direcció.

Amb l’arribada de les noves tecnologies… (continuarà 🙂

 

[1] George Lakoff. Don’t  think of an elephant!