A la darrera entrada parlava del marc conceptual del “pare estricte”, el qual condiciona, sempre segons Lakoff la manera de veure el món. Aquest marc seria el que predominaria als EEUU entre els conservadors, és a dir, els Republicans. Contraposat, en certa manera, a aquest marc, hi hauria el del “pare protector”, el qual predominaria entre els progressistes, és a dir, els Demòcrates. És clar, ens diu Lakoff, que les coses no són o blanques o negres, sinó que diferents marcs mentals poden conviure en la ment de l’individu. Això vol dir que els diferents marcs són presents en les nostres estructures de pensament però que la manera com pensem i actuem respon al marc mental predominant.
Seguint amb el paral·lelisme de l’entrada anterior entre el vell paradigma del llibre imprès, i les formes de pensament que li eren pròpies, i el nou paradigma hipertextual, on les estructures de pensament semblen estar canviant per tal d’adaptar-se a aquesta nova realitat, podem dir que l’hipertext és com el fill rebel i desobedient que es nega a seguir el camí marcat per la linealitat i desobeint l’autoritat de l’autor decideix explorar els seus propis destins.
El fill rebel i desobedientment hipertextual s’embarca per navegar constantment entre un mar conceptual lliure de tiranies aparents. Dic aparent, perquè tot està condicionat, fins i tot l’hipertext, pels nostres marcs mentals, producte de les nostres experiències, la nostra societat, del mateix hipertext i molts altres factors difícils de controlar i que acaben configurant un nou filtre mental. L‘hipertext difícilment podrà eliminar els marcs mentals existents (almenys a curt termini), però si que pot obrir el ventall de possibilitats, diversificar els marcs mentals, refondre’ls i oferir, potser, noves maneres de veure el món, més matisades, més laxes i menys estrictes i unidireccionals.
quinoadobalagotera.wordpress.com 